domingo, 15 de agosto de 2010

La imatge de les dones als mitjans de comunicació.

Després d’un parèntesi ja estem a casa.

Aquest any, després de donar-hi voltes varem decidir viatjar a Itàlia. Roma, la costa de Sorrento i Capri han estat els nostres destins aquests dies.

Ho hem gaudit molt i ,malgrat viatjar no és precisament una activitat excessivament relaxada, en el que exercici físic fa referència, resulta apassionant. Descobrir altres maneres et revela, a la tornada, el teu entorn amb un altre mirada que abans no t’havies plantejat.

No és la primera vegada que visito aquest país i no te l’acabaries mai. Bressol de moltes cultures i del Renaixement ocupa actualment el 18è lloc dels països més desenvolupats del món. Malgrat això, vaig quedar desagradablement sorpresa per la utilització publicitària que, en aquest país, es fa del cos de la dona com a objecte sexual. Als autobusos, al metro, tanques publicitàries..., s’exhibeix el cos femení com a simple reclam, sense tenir res a veure amb el producte que es publicita.

Quina pot ser la subtil relació entre la gran imatge d’una dona exhibint un gran escot per a anunciar electrodomèstics?, segurament és el que s’anomena publicitat subliminal i que jo no dono a comprendre. Ja sabeu...aquella que va directament a l’inconscient i et fa consumir aquell producte de manera gairebé compulsiva.... Per altre banda, entenc que són senyors heterosexuals els clients d’aquesta botiga i que jo no trobaria productes per a mi.

Bé vaig pensar que a la tornada estudiaria una miqueta com està aquest tema a casa nostra i, malgrat crec que estem una miqueta millor que els nostre país veí encara tenim feina a fer.

En el següent enllaç podeu accedir a les conclusions de l’últim estudi de l’Observatori de la imatge de les Dones, de l’Instituto de la Mujer.
http://www.inmujer.migualdad.es/mujer/medios/publicidad/informes/2008/Informe%202008.pdf


Veureu que, a Espanya, els mitjans de comunicació que han augmentat les queixes i denuncies per fer un ús il•lícit de la imatge de la dona són la televisió i internet. En el primer cas degut a determinades sèries i concursos, alguns exemples són “Mujeres, hombres y viceversa”, “Madres adolescentes” o “Sin tetas no hay paraiso”...

El consum responsable i la denuncia poden esdevenir eines molt potents per millorar la situació.

Podeu denunciar continguts publicitaris i dels mitjans de comunicació que considereu que fan un tractament denigrant, estereotipat o discriminatori de les dones a:

Observatorio de la Imagen de las Mujeres. Instituto de la Mujer.

observatorioimagen_im@migualdad.es